Olocau.BIZ - Les Macollades de Olocau

LES MACOLLADES DE OLOCAU

L'exposició que mostrem vol donar a conèixer un dels patrimonis naturals més importants d'Olocau . Al voltant de la vila, i entre hortes, trobem un dels conjunts arbrats de garroferes que des de temps immemorial creixen en els terrenys més rocosos d'aquella contrada i que segurament és el major arboretum de garroferes del secà valencià i europeu . Amb ella volem cridar l'atenció i aconseguir el respecte i la protecció d'aquests monuments vius, per tal de garantir la seua conservació.

El arbres existents són peus o brots d'altres anteriors que formen un conjunt vegetal conegut pels olocauins com una macollà , paraula que segons els Diccionario Valenciano-Castellano d'Escrig i Martínez (1887) significa: Conjunto de pies o tallos nacidos de un mismo grano. En el cas nostre és un conjunt de garroferes velles nascudes del peu d'una anterior .

Aquest conjunt d'arbres formen les següents partides o macollades :

La macollà de l'Èdua , un conjunt d'arbres envoltats d'hortes i situat enfront del poble sobre un graó de roques. En general, els arbres estan ben conservats, ja que reben gran atenció dels propietaris. Està formada per uns 30 arbres. Entre ells en destaca un que té un tronc semblant el mag d'un conte.

<< Les garroferes de la macollà de l'Èdua fan ballar el seu bracatge
amb el teló de fons del parage
del tall de pedra majestuós
de la penya d'Ali-Maimó >>

La macollà de la Bassa de l'Amara , situada al voltant de la bassa utilitzada per al rec de l'horta, ocupa les zones rocoses del voltant i està creuada per algunes sèquies, la qual cosa crea un espai atractiu. En general, en aquest espai els arbres estan ben conservats i protegits. Agrupa uns 50 arbres.

<< L'aigua de la bassa
recull les ombres verdes i solemnes
de les garroferes
de la macollà de l'Amara >>

La macollà de la Barrancà, situada al voltant del camí vell de Marines i vora el Carraixet, és la que més arbres ha perdut. Actualment en queden uns 28 exemplars, alguns d'ells especialment singulars, com la garrofera de la tia Tona, situada a la terrassa fluvial del mateix barranc, el qual l'ha deixat bona part de les arrels a l'aire, o la del tio Perico, que ha perdut bona part del seu brancatge però que encara mostra els murs de pedra secaque el sostenien.

<< El camí vell de Marines,
amb el rastre dels carrils
dels carros, es veu protegit
per l'ombra de la macollà
de la amagada barrancà >>

La macollà de l'Aigualeig, situada entre l'horta del mateix nom i la costera de la Penya de l'Aigualeig, forma una mena de galeria arbrada que s'estén entre les hortes i la muntanya. Allí les garroferes de troncs retorçuts i de llargues branques dibuixen un espai fantàstic semblant als dels contes de fades. L'espai es completa amb ribassos i pilars de pedra que aguanten les branques. Comprén uns 200 arbres, alguns d'ells amb un tronc majestuós, com la garrofera de la tia Seberiana.

<< Caminar per la macollà de l'Aigualeig, entre el contrallum dels troncs i branques de les garroferes, és com descobrir en cada glop de llum la sorpresa d'uns arbres vius >>

L'existència d'algunes d'aquestes garroferes està registrada als documents històrics locals. Així, tenim un inventari de 1655, que parla de les garroferes que havien estat propietat de la mesquita i ara eren de l'església , on apareixen alguns d'aquests arbres situats al camí vell de la Carretera de València. La qual cosa ens confirma que alguns exemplars poden tenir més de quatre o cinc segles , i com alguns d'ells són fillols d'altres anteriors podríem estar parlant de soques de més de sis segles. També el llibre de Cabreu del Comtat d'Olocau de 1755 ens confirma l'existència d'aquests arbres a l'Amara, l'Èdua i l'Aigualeig , i, finalment, el cadastre d'Olocau i les escriptures de propietat són un fons documental que ens dóna dades sobre l'ancianitat d'aquests arbres.

Ara tot aquest conjunt natural està en una situació precària, ja que molts dels seus propietaris, davant el poc rendiment econòmic de les garrofes, abandonen el cultiu, amb la qual cosa creixen al seu voltant els arbusts i pins que dificulten la seua creixença; tampoc es realitzen les esporgues corresponents, una de les necessitats bàsiques de les garroferes, i, a més a més, les branques que s'esgarren augmenten els perills dels incendis, els quals són la màxima amenaça per al conjunt de la macollà de l'Aigualeig, (....perquè creix el bosc de pins de la costera de dita Penya incorporant camps que abans eren cultivats i ara és una pineda.)

Al llarg dels segles, la gent d'Olocau ha conservat aquestes contrades d'arbres, conegudes com les macollades, amb una gran cura . En el transcurs de l'any es feien neteges del sòl, esporgues, obertura de forats als grans troncs, instal.lació de pilars de rodeno per aguantar les branques més grans, etc..., tot un procés d'atencions que aquests arbres demanen i que ara n'estan mancats. Això fa que la seua vida entre en un procés de desaparició, ja que la tendència de qualsevol garrofera és tornar al seu estadi originari, que és el de ser arbust. Encara estem a temps d'impedir la pèrdua d'aquests vegetals vius que formen possiblement l' arboretum de garroferes més complet i extens d'Europa.

ACCIONS DE PROTECCIÓ A LES MACOLLADES OLOCAUINES

Es tracta d'estudiar i plantejar unes actuacions en les zones abandonades, sempre amb l'autorització dels propietaris. El procés podria ser el següent:

Millora i recuperació de l'espai que ocupen les garroferes amb la neteja d'aquelles plantes que estan incidint negativament en el seu natural desenvolupament: pins, argelagues, esbarzers, llidoners; manteniment dels arbres amb l'esporga i aclarida de les branques i rams secs; i apuntalament de les branques en perill d'esgarrar-se, neteja de rebrots i ventilació dels troncs.

Delimitar un espai de prevenció a la macollà de l'Aigualeig, entre aquests arbres i la pineda superior de la Costera de la Penya de l'Aigualeig, és, en aquests moments, una acció urgent, ja que en l'estat actual, en cas d'incendi de la pineda superior, els pins cremats caurien a sobre les garroferes i propagarien el foc a tot el conjunt.

Restauració dels elements de pedra seca que formen elsribassoso marges. L'abancalament, en el cas d'Olocau, té sempre com objectiu mantenir i retenir la terra i preservar-la de l'arrossegament de les pluges torrencials, en una zona on les pedres i el rocam són tan abundants que han dificultat la conversió d'aquells terrenys en altres cultius.

Altres elements constructius de pedra seca que trobem en les macollades són els pilons o trones i puntals de rodeno i pilars . El seu objectiu es fer-los servir per a aguantar lesbranques de les garroferes. En alguns casos també era una forma de despedregar el terreny i deixar ordenadament tot aquell munt de còdols. Els pilons són construccions de pedra seca de forma quadrada, d'un a dos metres d'altura, que aguanten dos o tres branques de la garrofera si tenen forma rodona i envolten tota la garrofera són trones . Els puntals són peces d'una sola pedra de rodeno, tallades, que sostenen un branca de l'arbre. Si estan formades per diverses pedres s'anomenen pilars. La desaparició de tots aquests elements de protecció del brancatge dels arbres porta a la desfeta de la capçada i de l'estructura arbrada de les garrofere.